Petra (del grec πέτρα petra, "pedra"; en àrab البتراء, al-Butrā) fou una ciutat d'Aràbia a la moderna Jordània. Fou capital dels edomites i dels nabateus i després de la província romana d'Aràbia Pètria, més tard anomenada Palestina Salutaris i finalment Palestina Tercera. El seu districte era anomenat Gebalene i estava situada entre la mar Morta i el golf Elamític.
Fou conquerida per A. Corneli Palma, lloctinent de Trajà, el 104 i va romandre sota domini romà o bizantí des llavors fins a la conquesta àrab al segle VII. Septimi Sever la va engrandir (195) i fou llavors que es van construir els temples i mausoleus.
A la ciutat s'arriba per la vall de Wadi Musa, únic accés a la ciutat rodejada de muntanyes, a través d'una gorja estreta coneguda com el Siq ("el Fossat"). La vall té nombroses necròpolis a les roques i construccions, barreja d'estils grec, romà i oriental. Una espècie de temple o mausoleu excavat a la roca, conegut com al-Khazneh (el Tresor), de magnifica façana, és molt més auster a l'interior. Molt impressionant és l'aspecte del monestir (al-Deir); a la zona hi ha també altres restes, incloent un teatre i un aqüeducte romans.
Ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Fou conquerida per A. Corneli Palma, lloctinent de Trajà, el 104 i va romandre sota domini romà o bizantí des llavors fins a la conquesta àrab al segle VII. Septimi Sever la va engrandir (195) i fou llavors que es van construir els temples i mausoleus.
A la ciutat s'arriba per la vall de Wadi Musa, únic accés a la ciutat rodejada de muntanyes, a través d'una gorja estreta coneguda com el Siq ("el Fossat"). La vall té nombroses necròpolis a les roques i construccions, barreja d'estils grec, romà i oriental. Una espècie de temple o mausoleu excavat a la roca, conegut com al-Khazneh (el Tresor), de magnifica façana, és molt més auster a l'interior. Molt impressionant és l'aspecte del monestir (al-Deir); a la zona hi ha també altres restes, incloent un teatre i un aqüeducte romans.
Ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Publica un comentari a l'entrada